IMPACTE DE LA TRANSFORMACIÓ DEL PATI L’ESCOLA DOVELLA

A l’octubre del 2015, vam començar la primera fase d’un projecte col·laboratiu per transformar el pati de l’escola Dovella, a Barcelona (1). Al llarg d’aquests tres anys, hem treballat a l’escola amb diferents intensitats i fases i hem acompanyat el procés participatiu i de disseny, per la qual cosa podem treure certes conclusions respecte de la transformació col·laborativa dels patis d’escola.

En primer lloc, destaquem l’impacte del projecte: el procés ha estat llarg però la transformació ha sigut radical.  El pati, amb una nova identitat visual molt característica, ofereix una diversitat de propostes que generen canvis en l´ocupació de l’espai i canvis a nivell relacional. Per avaluar-ne aquests últims, més lents i profunds, s’ha dut a terme una avaluació de l’impacte per tenir-ne un coneixement en detall.

Pel que fa al desenvolupament del projecte, considerem que és important controlar els tempos entre el disseny i l’execució de l’obra. El projecte es desenvolupava entorn a tres àrees: moviment i psicomotricitat, tranquil·litat i intimitat, i experimentació i contacte amb la naturalesa.  Si bé la primera es va desenvolupar tal com estava previst, l’àrea de tranquil·litat i intimitat va experimentar canvis perquè, entre el procés de redacció del projecte i la fase de construcció, es van desplaçar elements que van suposar una disminució de la seva superfície. L’àrea de naturalesa, per la seva pròpia essència, no està previst que tingui una presència significativa fins que la vegetació tingui un temps de creixement.

En relació amb els resultats, a l’avaluació se’n van extreure les següents conclusions:

• La diversificació dels espais i d’allò que possibiliten ha enriquit el joc i les activitats que s’hi desenvolupen, fent-les més diverses.
• Tant la majoria de nenes com de nens que no s’ajusten a la norma de gènere, han vist ampliades les seves possibilitats de joc i d’espai i han ocupats aquests nous espais.
• S’ha ampliat el ventall d’activitats de moviment, que ara són més amplis i ha augmentat el moviment no expansiu i pla.
• L’espai del pati s’ha pacificat i, en més de la meitat dels espais, s’indica que s’hi realitzen activitats tranquil·les.

Totes les accions que s’han dut a terme han tingut una evolució i un resultat positiu i en la línia del que s’esperava. Per contra, creiem que és necessari un seguiment minuciós del procés i, especialment, no perdre de vista que els petits detalls respecte de l’organització de l’espai són importants i que qualsevol canvi s’ha de posar en relació amb la resta d’elements del sistema complex que és el pati.

Per la nostra experiència, pensem que hi ha dues maneres d’abordar les transformacions dels patis des d’una perspectiva de petites accions puntuals al llarg del temps o des d’una mirada global, amb treballs de transformació més intensos; aquest últim plantejament és més difícil de dur a terme per qüestions de pressupost, competències de propietat de l’edificació i dedicació de l’escola. La transformació de Dovella correspon al segon plantejament.

Aquesta experiència ens demostra l’impacte que té treballar amb tota la comunitat educativa en la transformació dels patis de les escoles.  L’avaluació del projecte ens ha permès constatar la validesa de la proposta i els punts en què cal posar una atenció especial per a la realització de futurs projectes.

(1)  Projecte desenvolupat amb CoeducAcció entre el 2015 i el 2018.